Una existència nòmada

UNA EXISTÈNCIA NÒMADA

Carlos Pazos, Frederic Amat, Evru, Antoni Llena, Joan Fontcuberta, Benet Rossell, Perejaume, Hannah Collins, Pep Duran, Manuel Guerrero Brullet

2003 - 2005

I els llocs i els noms criden i callen. Autors i llibres s’apilen a la taula i la biblioteca, però són l’amor i el desig que mouen el món. I, tanmateix, són el sexe i la mort que ens diuen que som vius.

Com tot text literari, el títol, Una existència nòmada, està pensat per permetre una lectura oberta i plural. Es refereix al fet mateix de la creació, com a activitat de l’esperit; al fet mateix de l’obra d’art, del gravat, com a objecte fràgil i fàcilment transportable; i a la mateixa existència de l’home i la dona contemporanis, abocada al canvi constant, a la velocitat de la societat de la informació. Paradoxalment, és des de la consciència d’aquesta existència nòmada que és possible de pensar el present, amb tota la seva complexitat, de fixar idees que puguin arrelar en la realitat, de fer possible el diàleg amb l’altre, amb els altres, a partir de la lleugeresa i la velocitat que ens poden permetre d’expressar l’esperit del nostre temps.

Manuel Guerrero Brullet

Una caixa-marc de fusta conté les nou peces que integren aquest projecte.

Joan Fontcuberta proposa una fotografia en blanc i negre, revelada manualment, sobre paper baritat. Un conjunt de trames, de la sèrie “Hemogrames”, que no han estat captades per una càmera fotogràfica. La imatge es configura a partir d’una taca de sang dipositada damunt d’una plaqueta de vidre, que serveix de clixé fotogràfic per al positivat. En aquesta obra, Fontcuberta s’interessa més per l’essència que per la forma i per la multiplicitat de lectures que evoca.

Amb la seva proposta titulada Rulot, Antoni Llena presenta una peça de gran poètica no sols formal sinó també conceptual. L’obra és el resultat de plasmar els camins dels caragols en desplaçar-se sobre un full de paper. La peça tècnicament es resol amb una serigrafia amb tinta UVI iridescent.

Benet Rossell crea amb la tècnica del fotogravat i l’aerògraf aquesta peça que porta per títol Cap a casa. Es tracta de la imatge PET/TAC d’un cervell on s’hi ha marcat electrònicament algunes zones. El títol juga amb l’ambivalència del mot cap, que fa referència a la part del cos i a l’adverbi que implica desplaçament. 

Gypsies és un fotograma d’una de les pel·lícules de Hannah Collins. La imatge, més gran inicialment, és reenquadrada i seccionada en dues de diferents. La presentada en aquest projecte mostra un home i una dona d’ètnia gitana, en una clara referència al nomadisme d’aquesta comunitat. La tècnica emprada és la fotolitografia. 

L’obra de Pep Duran parteix d’un collage realitzat per l’artista. Les imatges que el configuren han estat extretes de fotografies de revistes científiques dels anys cinquanta. El fotogravat de Pep Duran mostra una composició gràfica amb la imatge de diferents tipus de sòl i formes orgàniques. 

Frederic Amat presenta una trama de dibuixos orgànics en negre sobre blanc amb la tècnica de l’aiguatinta. Les formes fàl·liques, fetes amb traç gruixut, es repeteixen, s’amunteguen i ballen sobre el paper, tot generant una trama dinàmica suggeridora i evocadora. 

L’obra de Perejaume, Descriure així, presenta un entramat sinuós de carreteres damunt fons negre. Aquesta imatge sorgeix a partir de la manipulació digital d’ortofotografies. L’autor fa servir l’entramat viari de carreteres, autopistes i nusos per dibuixar un plànol orgànic on apareix, latent, l’absència de paisatge. La tècnica emprada és l’estampa digital giclée.

Evru, amb la seva obra de títol Mapa d’evrugo, ens ofereix les claus per a la interpretació i lectura d’Evrugo Mental State. Hi apareix el dibuix d’un cervell, on s’expressa la personal cosmogonia de l’autor amb tots els elements imaginaris i reals de la narrativa que configura el corpus de la seva obra. Ens parla d’un territori mental, físic, artístic, científic i místic. Per dur a terme l’obra s’ha fet servir l’estampa digital giclée i l’aiguafort.

De qué color es la piel de Dios, obra de Carlos Pazos, és una impressió lenticular. En un primer pla apareixen uns peus, en ascensió cap al cel. Aquests deixen entreveure les petjades que el sol ha deixat a la pell a partir de les sandàlies, que amb les seves vetes les dibuixen. De fons, en el segon pla, hi apareix un esplèndid cel rogent de capvespre. 

L'edició conté:

Joan Fontcuberta, Hemogrames, 2003. Fotografia revelada manual sobre paper baritat de 76 x 56 cm.

Antoni Llena, Rulot, 2003. Serigrafia a tres passades amb tinta UVI iridescent sobre paper Arches de 250 g de 76 x 56 cm.

Benet Rossell, Cap a casa, 2003. Dues planxes de fotopolímer i aerògraf sobre paper Arches
de 250 g de 76 x 56 cm.

Hannah Collins,  Gypsies, 2004. Fotolitografia a dues tintes sobre paper Arches de 250 g
de 56 x 76 cm.

Pep Duran, Sense títol, 2004. Fotopolímer a una tinta sobre paper Arches de 250 g de 56 x 76 cm.

Frederic Amat, Sense títol, 2004. Gravat a l’aiguatinta a partir d’un fotogravat amb coure sobre paper Arches de 250 g de 56 x 76 cm.

Perejaume, D’escriure així, 2005. Estampa digital giclée sobre paper Somerset enhanced 255 g de 76 x 56 cm.

Evru, Mapa d’evrugo, 2005. Estampa digital giclée i aiguafort damunt coure sobre paper Somerset enhanced 255 g de 56 x 76 cm.

Carlos Pazos, De que color es la piel de Dios, 2005. Impressió lenticular sobre plàstic de 56 x 76 cm.

Manuel Guerrero Brullet, Una existència nòmada, 2005. Impressió del text en serigrafía sobre paper Arches de 250 g 56 x 76 cm.

Disseny gràfic a càrrec de Jaume Roure.

Edició a cura de Manuel Guerrero Brullet.

L'edició consta de:

75 caixes signades i numerades de l’1/75 a la 75/75.

10 caixes PA signades i numerades en romans de la PA I/XX a la PA X/XX.
10 estampes PA signades i numerades en romans de la PA XI/XX a la PA XX/XX.
5 caixes HC signades i numerades de l'HC 1/5 a l'HC 5/5.