INVENTARI D’OMBRES
Joan Fontcuberta
2018
La fotografia es va vanar amb la impertinència d’empresonar el temps, però al final el temps acaba cobrant-se la seva venjança.
Cronos castiga així la nostra supèrbia i el testimoni que creiem haver encapsulat per sempre s’esvaeix.
Joan Fontcuberta
L’objecte que conté aquestes imatges recuperades és una capsa de llum que també serveix com a expositor. Un objecte de fusta, en el qual la calidesa i l’acurat tractament dels detalls, com per exemple el fil elèctric folrat de tela, serveixen per embolcallar-les. Aquest procés és, segons el mateix artista, una part necessària del procés vital de les fotografies perquè les permet mutar, transformar-se i reescriure’s.
Joan Fontcuberta va més enllà de la visió de la fotografia com a element documental o de referència a la realitat. Fontcuberta aprofundeix en la idea de la postfotografia. En aquest cas, les imatges no fan referència a la realitat, sinó que ho fan únicament a elles mateixes. D’aquesta manera, les imatges cobren sentit per si soles i la transformació produïda pel seu deteriorament es converteix en la seva història vital. L’artista explora els arxius a la cerca d’aquelles fotografies que, fruit del pas del temps o per defectes en la seva conservació, s’han fet malbé. Fontcuberta recupera les imatges que, a causa d’aquest deteriorament, es troben en procés de desaparició i només hi intervé en alguns casos per reenquadrar-les.
L’edició conté:
5 estampes impreses sobre polièster translúcid siliconat.
Una caixa de llum construïda amb fusta d’iroc. Mides: 34 x 49 x 8,5 cm. Conté llums LED ajustables mitjançant regulador d’intensitat.
Un opuscle amb textos de Joan Fontcuberta, Marina Garcés i Manuel Guerrero Brullet.
Edició a cura de Manuel Guerrero Brullet.
L’edició consta de:
65 caixes signades i numerades de l’1/65 al 65/65.
7 caixes signades i numerades de la PA I/VII a la PA VII/VII.
1 exemplar BAT.
Clip del funcionament de l'edició