A la intempèrie

A LA INTEMPÈRIE

Ignasi Aballí, Alfredo Jaar, Perejaume, Jaume Plensa, Eulàlia Valldosera, Manuel Guerrero Brullet

2012-2014

Una capsa de metacrilat conté 4 estampes digitals giclée, un gravat amb la tècnica de la punta seca i un poema. Cadascuna d’aquestes peces ha estat feta per un dels cincs artistes que participen en aquesta col·lecció. La col·lecció es presenta en una capsa de metacrilat que permet mostrar una de les peces a la part posterior i anar-les intercanviant. Totes les obres s’apleguen en una camisa amb la justificació de tiratge. El disseny transparent expressa la idea de la fragilitat del continent que protegeix de la intempèrie.

La proposta d’Ignasi Aballí parteix de la idea del doble vessant del concepte “intempèrie”. D’una banda, la intempèrie en el seu sentit més físic, que si bé genera sensació de llibertat, també ens exposa desemparadament a les inclemències. De l’altra, la intempèrie a què vivim exposats per causa de la desinformació generada, paradoxalment, per l’excés d’informació en què vivim immersos. Aballí retalla una fotografia de diari on es veu el cel i d’aquesta manera reprodueix, amb el gest, el fet de segar la informació. En l’ampliació es fa evident la trama de la imatge, com també les lletres de la pàgina posterior, fet que reforça la idea que la informació no es mostra completa. Finalment, el paper estripat intensifica el concepte de temporalitat d’A la intempèrie. Alfredo Jaar presenta la fotografia de les restes d’un antic palau de l’Alger del qual només en queden alguns murs exteriors. La construcció, situada al davant de la mar, mira en direcció a Espanya i d’aquí el títol de l’obra, en referència a la gran quantitat de persones migrants que, dia rere dia, travessen el Mediterrani per arribar a Europa. En la seva manera de treballar, Jaar no busca una imatge en particular sinó que documenta els espais que troba. En la reflexió posterior apareix l’anàlisi política. Per a Jaume Plensa, el concepte d’intempèrie és fonamental en l’art. Intempèrie significa contacte directe amb la realitat i implica valentia, però també patiment i tensió. És en aquest diàleg entre l’obra i el seu context que sorgeix el que és realment interessant per a l’artista. Eulàlia Valldosera es considera i reivindica com una artista que sempre ha treballat a la intempèrie. En la fotografia presentada, un bodegó en una cuina de l’Eixample, hi situa de manera descarnada un fetge sobre el marbre, una ampolla de rentavaixelles i una safata d’un sol ús de plàstic. Els tres elements junts ens parlen de la toxicitat d’aquests materials quotidians que l’artista defineix com a perillosos per la salut. Finalment, Perejaume presenta una obra participativa en què convidà diferents persones de la Fundació Pere Mitjans amb discapacitats psíquiques i físiques a dibuixar un arbre amb la tècnica de la punta seca damunt de coure. A sota del dibuix cada participant hi escrivia el seu nom, la qual cosa generà un bosc d’arbres amb arrels entrellaçades.

L’edició conté:

Ignasi Aballí, Cel 1, 2012. Estampa digital giclée sobre paper Hahnemühle Photo Rag de 308 g de 41 x 59,4 cm.

Alfredo Jaar, Buscando a España, 2013. Estampa digital giclée sobre paper Smooth High Gloss d’Ilford de 59,4 x 41 cm.

Perejaume, Arbres de..., 2014. Davant: 4 planxes de punta seca sobre coure. Darrere: fotogravat. Paper Hahnemühle de 300 g de 41 x 59,4 cm.

Jaume Plensa, Ombres, 2013. Estampa digital giclée sobre paper Hahnemühle Photo Rag de 308 g amb gofrat posterior de 41 x 59,4 cm.

Eulàlia Valldosera, Saturn a la cuina, 2014. Estampa digital giclée sobre paper Hahnemühle Matt Fibre de 200 g de 41 x 59,4 cm.

Manuel Guerrero Brullet, A la intempèrie, 2014. Poema a Pina Bausch.

Edició a cura de Manuel Guerrero Brullet.

Disseny gràfic a càrrec  de Jaume Roure.

L’edició consta de:

65 caixes signades i numerades de l’1/65 al 65/65.

6 caixes PA signades i numerades en romans de la PA I/VI a la PA I/VI.

5 estampes PA signades i numerades de la PA 1/5 a al PA 5/5.