La Singularitat és subversiva

LA SINGULARITAT ÉS SUBVERSIVA

Hannah Collins, Joan Fontcuberta, Pedro G. Romero, Perejaume, Jana Sterbak

2015-2018

Entrer en soi-même, c’est découvrir la subversion.

Edmond Jabès, Le petit livre de la subversion hors de soupçon, 1982.

 En un món globalitzat que tendeix a la uniformitat i a l'anorreament de les diferències, no hi ha dubte que tota singularitat és sospitosa. És per això que la singularitat és subversiva. I, tanmateix, en un món comú tan sols la singularitat pot fer possible aquest món més humà i més habitable. Els artistes, els escriptors, els pensadors han fet sempre de la seva singularitat la base del seu art, de les seves obres. Singulars i plurals. La suma de les singularitats, de cada persona, ens fa més rics, més complexos, col·lectivament, culturalment i socialment. Així, aquest projecte plural, La singularitat és subversiva, és una celebració de la singularitat amb l'aportació de l'obra original de cinc artistes emblemàtics que s'han destacat per la seva obra lírica, radical, experimental i subversiva: Hannah Collins, Joan Fontcuberta, Pedro G. Romero, Perejaume i Jana Sterbak.

Manuel Guerrero Brullet

El projecte pren el nom del llibre de la frase que Edmond Jabès escrigué a Le Parcurs (1985) i que, anys més tard, va reprendre a Un Étranger avec, sous le bras, un livre de petit format (1989): “La singularité est subversive”. Aquesta idea fa néixer un projecte artístic que convida a reflexionar sobre la singularitat i la subversió bo i reprenent les paraules de Jabès: “Entrar en un mateix és descobrir la subversió”. Una caixa de fusta conté les 5 peces que integren la proposta. La caixa, a més de carpeta contenidora, permet mostrar una de les peces.

L'obra Stress de Jana Sterbak és una representació artística que busca provocar una reflexió sobre les interpretacions i les manifestacions de la violència implícita en la societat actual. Aquesta obra pren la forma d'una vinyeta i fa servir la tècnica del fotogravat per a la seva reproducció. En el dibuix es pot observar una escena en la qual hi ha dos personatges. Un d'ells sembla tenir la intenció de voler colpejar l'altre, que es cobreix el cap amb les mans. Aquesta representació dona a entendre una situació de violència imminent, però que no es mostra de manera explícita. Així, la violència implícita suggereix la presència d'una amenaça o d'un conflicte latent.

Hannah Collins planteja una composició fotogràfica. La imatge ens situa a les sales del Museo del Prado on s’exposa la pintura El sueño de Jacob de José Ribera. Collins situa la figura d’un personatge que podríem identificar amb una persona dormint al carrer. La imatge ens convida a interrogar-nos sobre els convencionalismes imposats des de la nostra tradició cultural o el colonialisme cultural, al mateix temps que ens parla de les desigualtats socials amb què convivim en ple segle XXI.

Pedro G. Romero ens porta, a través de la ironia, a qüestionar-nos alguns dels postulats de la història de l’art més recents com són el conceptualisme de Joseph Kosuth o el suprematisme de Kazimir Malèvitx. Tot fent referència a One and Three Chairs (1965), Romero planteja un joc similar amb la peça Piedra (2017) i la seva particular definició d'aquesta. L’obra està configurada per tres parts, tal com va fer Kosuth. Aquí, Romero fa un joc similar a partir de la paraula pedra i mostra una peça de pissarra, la fotografia d’aquesta mateixa peça i la definició de la paraula pedra. En aquest cas, però, el joc que planteja l’artista és expressat per les reflexions personals i iròniques a partir del mot definit. Es dona la paradoxa que parlem d’una obra múltiple seriada, en la qual trobem tantes pedres com fotografies diferents hi ha, la qual cosa posa en qüestió la mateixa idea de múltiple per la seva natura d’original.

Joan Fontcuberta, amb el seu treball Trames denses de la història i mis-teris elegants, presenta un tríptic fotogràfic format per la imatge d’un cel nocturn d’un 11 de setembre, una teranyina amb gotes de la rosada matinal i la imatge d’una trama provocada per la degradació del pas del temps en una placa fotogràfica. Aquesta peça en concret entronca amb la sèrie “Trauma” en què l’artista reflexiona sobre aquests processos i la seva repercussió conceptual i estètica. Tot i que aquí les tres imatges s’apropen formalment, evoquen realitats diferents. Fontcuberta juga amb l’equívoc i l’ambigüitat, i amb la ironia i poètica pròpies del seu llenguatge. L’artista situa el públic en la necessitat d’explorar allò que veu i allò que li sembla veure.

Perejaume, amb el gravat Petjades de la marededéu de passasumada (2018), fa del full de paper un espai transitable. El fet de situar les petjades de la marededéu en un pas regular que transcendeix els límits, és a dir, que permet que les petjades es continuïn més enllà dels marges físics del paper, pot simbolitzar la connexió entre la tradició religiosa i cultural i la contemporaneïtat. Aquesta acció transcendent de les petjades representa la manera com la tradició es manté viva i influeix en el món actual. És una metàfora potent que ens recorda com les arrels de la tradició i la cultura són importants per entendre i explorar la contemporaneïtat.

Pel que fa a les imatges de Petjades de la marededéu de passasumada i totes les mides de peus que hi figuren, es van exposar al MNAC, a Maniobra de Perejaume i van ser publicades a Mareperlers i ovaladors.

L’edició conté:

5 obres de mides variables:

Jana Sterbak, Stress. Fotogravat sobre paper Hahnemühle de 300 g de 59,4 x 42 cm.

Hannah Collins, Jacob’s dreams. Estampa digital giclée sobre paper Hahnemühle Photo Rag de 308 g de 42 x 59,4 cm.

Pedro G. Romero, Piedra. Un sol conjunt format per tres elements. Fotografia estampa digital giclée, sobre paper Hahnemühle Photo Rag Baryta de 315 g de 29,3 x 29,3 cm; pedra de pissarra de 3 mm de gruix de 25 x 25 cm; i impressió del text sobre paper Canaletto Liso Bianco de 29,3 x 29,3 cm.

Joan Fontcuberta, Trames denses de la història i mis-teris elegants. Un sol conjunt format per 3 fotografies impreses en giclée, sobre paper Hahnemühle Photo Rag Baryta de 315 g, dues d’elles de 42 x 59,4 cm i una de 59,4 x 42 cm.

Perejaume, Petjades de la marededéu de passasumada. Fotogravat calcogràfic de 12 plantilles impreses sobre paper d'abacà fet a mà al Molí Paperer de Capellades de 39 x 172 cm.

Text de Manuel Guerrero Brullet, La singularitat és subversiva.

Marc/capsa contenidora de fusta de faig.

Disseny gràfic a càrrec de Jaume Roure.

L’edició consta de:

65 carpetes completes, signades i numerades de l’1/65 al 65/65.

6 carpetes PA, signades i numerades de la PA I/VI a la PA VI/VI.

1 carpeta BAT.