del 23 de març al 23 d'abril de 2023
Ens hem d’oblidar dels convencionalismes, de les etiquetes i dels tòpics, perquè en Jordi Cerdà ens endinsa en un món diferent, un món curull de realitat tossuda que sacseja la nostra curiositat i ens fa fer el tafaner.
Joaquim Brustega-Etxauri
JORDI CERDÀ I GEREBÉS (Barcelona 1949)
Llicenciat en Belles Arts i dissenyador, les seves primeres exposicions, cap el 1968, tendeixen al minimalisme i al treball amb elements geomètrics. A la darreria dels anys seixanta comença a treballar en el camp de la imatge i aviat entra dins el corrent més general de l'art conceptual, aspecte en el qual s'inscriuen les seves obres posteriors, fetes sempre a partir d'una reflexió sobre l'art i la seva representació, la qual cosa es troba dins el fons teòric de la seva obra.
D'entre les seves creacions dels anys setanta en cal remarcar les séries "Concepte mínim" (1972), "Objectes i capses" (1974-75), "Contactes aquosos" (1976), "Suite René Magritte" (1977), "Suite Pintura" (1978), "Paral.lelisme cos de dona dins l'art" (1977-78), "Accions de cada dia: penetracions" (1979-80). Amb Roman Vallès "Reflexió-procés-pintura" (1979-1981), "Reflexions" (1986).
D'entre altres exposicions dels darrers anys es poden remarcar, per diverses raons: "Cuatro direcciones" (Museo Nacional Reina Sofía, 1991); "Mobiliari urbà, obra feta a Nova York" (491 Art i recerca, 1991); muntatges de fotografies, Polaroids y tintes; "La cadira de Kosuth és una bona cadira" (Performance realitzada a l'aparador de la botiga Vinçon, galeria cèntrica de Barcelona, 1993); "Interior amb figures retòriques", gran exposició que definia l'obra més recent de l'artista (Galería 4RT, 1993); y el fotoperformance "Dintre meu hi ha una mica de...", un treball específic sobre personatges y actituds d'artistes, filòsofs. Una de les exposicions de caire retrospectiu, la va realitzar al Museo Joan Cabré de Calaceit (1995) o altres com "Reflex, desig i visió" al Museu Monjo (1999).
Ha fet films experimentals, accions i perfomances, i ha presentat a ratlla de més de 500 exposicions individuals, col.lectives i de grup a escala nacional i internacional. El seu treball durant els anys vuitanta i noranta esdevé una reflexió sobre l'espai, el temps, els mèdia i l'art. Les seves experiències anteriors i actuals es sintetitzen en la relectura d'imatges de l'art i de museu. Dins "Imatges d'imatges" (1990), per exemple, utiliza la fotografia com a mitjà i suport per a analitzar el mite de l'art, - prenent com a punt de partida Magritte o Lacan, entre d'altres- a partir de la relectura del que s'anomenen "obres mestres". El 1992 participa en l'exposició col.lectiva "Idees i actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980", que recupera i analitza aquest període de l'art català (també a Manchester i a Southampton el 1994).
Disposa d'unaàmplia bibliografia compilada en els seus més de 30 anys de treball continuat. Actualment prepara altres mostres a Catalunya, Espanya i Europa. En aquests darrers dos anys ha realitzat una série d'exposicions i accions individuals a Catalunya, entre elles, "Viatges, llocs i ciutats", així com "Imágenes de espejos" a la Sala Blanquerna de Madrid (1999), o les exposicions de Toulouse (2000) i París que junt amb la mostra de Barcelona a la Galeria Greca incideixen en la reflexió sobre l'art. L'exposició "Autoretrats" efectuada per la Generalitat de Catalunya, repasa retrospectivament les seves accions (2002-2003), y altres com "Museu Portàtil" (Compact-Art Collection 2002); "Paralel·lisme", en col·laboració amb Claude Jeanmart i "ISIS", mostren una idea dels diferents registres en els que es mou l'artista, també destacaria les 5 darreres exposicions individuals (2011-2021) a la gal·leria H2O de Barcelona. Està present a diferents col·leccions, entre altres la del M.A.C.B.A.
