Signe i colors

L’estiu de 2008, A. Ràfols Casamada va exposar dibuixos a la sala del Museu de Pintura de Sant Pol de Mar. Aquella primavera de preparació de la mostra l’autor va resoldre una petita i precisa planxa de gravat.

Quatre línies primes dibuixen l'espai,
el fons sorrenc multiplica l'existència.
La vela ingràvida no la mou el vent
és l'aire que la nostra mar alena.

Ricard Ibernon
 

“Algunes vegades em plantegen la qüestió de quina relació hi ha, des del punt de vista de l’acte creatiu, de l’esperit, entre la meva pintura i la meva escriptura. La relació, naturalment, està en mi mateix; podríem dir que és d’un mateix traç que es produeixen les dues coses. D’un mateix traç creatiu, que en unes ocasions esdevé pintura i en d’altres escriptura. No són activitats que provenen de dos compartiments diferents dintre meu, sinó d’un mateix i únic compartiment: el fons del jo, un lloc on el desig d’expressió s’activa fins a esdevenir forma, alguna cosa amb identitat pròpia capaç de ser transmesa. En uns casos en direm pintura, en d’altres poesia... però sempre rebran la llum -i les ombres- d’un mateix i únic lloc”. Barcelona 1979.
 

Albert Ràfols Casamada. Del llibre: D’un mateix traç. 1994