Paraules per engegar la màquina

Fa dos anys a Tinta Invisible va caure del cel una ‘minerva’, que és com es coneix en genèric una linotípia d’imprimir clixés tipogràfics. Com a peça és una meravella, una andròmina de ferro que sincronitza un revolt de moviments compassats per estampar papers.

El pedal acciona una roda d’engranatges dentats. El majestuós volant de pes comença a voltar. Amb la inèrcia generada entinta els rodets de cautxú que pentinen els tipus de la caixa de text, a l’hora que el timpà -llit del full de paper- es mou amb un cop suau per fer realitat la impressió.

Ens calia un pretext per engegar la ‘minerva’, conscients que el que dona sentit a l’eina és just l’ús que se’n fa. Ens vam deixar inspirar per la idea del cadàver exquisit dels surrealistes, que de jugar eren mestres. Es passaven dibuixos tapats per plecs on només s’ensenyava la part final, aquesta part de dibuix et convidava a continuar-lo allà on el company l’havia deixat i així, de mà en mà, fins a completar-lo.

Com que dibuix i text són el mateix, aquest experiment per força ha de sortir bé. Farem un cadàver exquisit per plaer: - Poetes, hi voleu jugar? Ho farem un a la seguida de l’altre, sense condicionar l’elecció de company, amb entrega i confiança del següent. Un canvi de gènere vital trenarà la cremallera.

Aquesta publicació, clara i breu, destil·la ganes de dir. Llegiu-la d’una tirada que aquests dotze poemes dibuixen un temps fondo.

Ricard Ibernon Pons