del 22 de febrer fins al 27 de març
Laia Noal presenta 8, una exposició instal·lativa configurada per eclipsis, fases lunars, incendis i carbó. L'Anna Llopis l'acompanya amb un text. La mostra es pot visitar de dilluns a dijous de 9 a 14 h i de 15 h a 18 h i els divendres de 9 a 15 h.
"El llamp va fer baixar a la terra el primer foc per als mortals; partint del llamp es va estendre tot l'ardor de les flames."
Lucreci, De rerum natura, s.I a.C.
Entre els dies 4 i 5 d'agost de 2023 un incendi va cremar més de 500 hectàrees de muntanya entre Portbou i Colera. En unes hores el paisatge natural tal com havia existit, va ser completament exterminat per les flames atiades per la tramuntana. La capacitat transformadora del foc, generadora alhora de destrucció i de renaixement, de fugacitat i d'eternitat, així com la seva vinculació amb allò primitiu i atàvic, és el punt de partida del treball de Laia Noal que reflexiona al voltant de la tensió entre oposats, la ciclicitat i la desconnexió amb els elements i la natura a què sovint aboca la vida urbana actual.
Després de l'incendi, Noal recorre el territori calcinat, en recull les cendres, les desa en capsetes de metall i abans d'emportar-se-les al seu taller de l'Hospitalet, geolocalitza el lloc on les ha trobades. Cada ubicació serà un punt d'una constel·lació dibuixada al mapa. A la ciutat no es veuen les estrelles ni les muntanyes cremades. Només les cendres en capsetes de metall són certitud d'un paisatge que sembla tan llunyà que podria no existir ara mateix. Noal extreu pigments negres de les cendres i amb ells pinta cels, llunes i eclipsis; llum i foscor, cossos en una interminable transformació, òrbites inesgotables, tensions en equilibri.
La infinitud de la finitud.
Anna Llopis
