del 3 de juny al 3 de juliol de 2021
“Quan intento recordar el meu cos de joventut, es desdibuixa en la meva memòria. M'he acostumat massa al meu cos d'avui, i el d'ahir ja m'és massa estrany. Pot ser que hi hagi alguna cosa en la meva pell que s'hagi mantingut en el temps. No estic segur. En algun moment tots els homes vells hem tingut la capacitat fugaç de brillar com a cometes. Però el temps es menja aquests centellejos i fa desaparèixer els seus reflexos.”
Zakaria Tamer
Sempre he tingut un afany recopilador, com si patís una síndrome de Diògenes d'imatges residuals, arxivant, ordenant com un bibliotecari persones, paisatges o objectes que per l'un o l'altre motiu m'arribaven a captivar. Intentant connectar-les amb alguns temes que particularment m'interessen: l'amor incondicional, el pas del temps, el dolor infringit com a mesura de control, la perduda...
En una de les meves cerques va aparèixer una imatge d'un model artístic dels anys quaranta en una posa que recordava les estàtues clàssiques gregues, aquesta serà la primera de les 7000 imatges diferents recopilades en els tres primers mesos de cerca, contactant amb col·leccionistes, de models masculins nus o seminús, realitzades abans de 1980. El resultat d'aquesta recopilació és el substrat de “Tots els homes vells”.
“Tots els homes vells” és la relació del pas del temps, a partir d'aquestes fotografies d'homes joves superposades que creguin uns cossos fantasmals de rostres desdibuixats, els membres dels quals es mantenen en un etern enrenou o moviment misteriós, creant una representació de tots els homes. Potser el fet fotogràfic també ens allunya del concepte d'humanitat, malgrat el reconeixement de la figura masculina que es metamorfosa prenent aparença monstruosa on només algunes parts del cos són recognoscibles. La resta es tornasola en un miratge d'habitacions i paisatges que formen un decorat on interfereixen tots els llocs possibles entre l'interior i l'exterior.
El pas del temps es converteix així en inexorable i turbulent, portant-nos a la destrucció del record de la nostra imatge, o a una reconstrucció defectuosa d'aquesta.
